Estreno blog amb la idea que sigui un reflex de les etapes per les quals passaré (jo i els meus futurs comapnys de pis). Decideixo emancipar-me en època de crisi (olé per mi) i la veritat és que no em fa pas més por de la que crec que tindria en bonança... ho faig acompanyada d'una bona amiga i del que a dia d'avui és el veterà en aquesta tasca, el meu xicot. Una aposta arriscada miris per on t'ho miris... però... si no arrisquem mai sabrem si guanyem.
De moment sabem que ho farem i les dates (encara queden uns mesos), ara falta posar fil a l'agulla amb l'ubicació i la burocràcia.
Sigueu benvinguts en aquesta nova i desconeguda etapa de qui hi ha darrera d'aquestes lletres. Amb més freqüència o menys estareu informats dels nous canvis.
Fins la propera!
Si és el primer cop que has de viure fora de casa, és tota una aventura. Sí que és una combinació una mica estranya, però com que viure sol és una sangria, millor compartir pis i veure què tal. Sort en aquesta aventura, tant la vital com la blogaire!
ResponEliminaEspero que la vida emancipada hagi anat millor que la vida de blogaire...
ResponElimina